Com ja podeu haver escoltat per ahí, el somni no s'ha pogut fer realitat i el nostre equip, tot i la seua lluita en els tres partits, no va poder classificar-se ni obtindre plaça en categoria nacional.
Tot i això, podem dir que el conjunt de Betxí va ser de lo millor que es va vore al pavelló municipal d'Altea. El seu joc va impresionar a tot el públic que fins allí es va desplaçar i va ser una verdadera pena no aconseguir el propòsit nomès per un gol. Aquesta volta ens va tocar la mala sort a nosaltres...
Però bé, el cap de setmana va ser una festa d'handbol total, només tacada per un incident en l'últim partit, però que no empanya la gran organització i la alta competitivitat de la fase, a la que la gent va respondre molt bé, amb un gran ambient (batukada, bombos, pitos i una gran quantitat de crits de la gent animant als seus respectius equips).
A continuació us deixe unes cròniques de cada partit per a que conegueu allò que el vostre equip va fer a Alacant:
UE BETXÍ 28 - 26 CH OLIVA
Començava la fase amb la tensió normal que apareix quan inicies una competició importantíssima però es va traduïr en bones sensacions en el joc. els gols anaven caiguent i el rival no veía la manera de avançar-nos en el marcador. Aquesta va ser la tónica durant tota la primera part, on la ventaja de 3 gols era considerable.
En la segona part tot va continuar igual fins els últims 10 minuts (el mateixos últims 10 minuts que en els partits següents van dilapidar tots els avantatges i totes les possibilitats d'ascens), on els errors puntuals produïts pel pressing en tota la pista del Oliva van fer que la distància de 4 (28-24) es reduïra a 2 gols que, finalment, ens van donar la victòria, però que ens hagueren fet falta en l'última jornada per al golaverage.
En el video tenim un xicotet fragment d'aquest partit.
BM ALTEA 26 - 24 UE BETXÍ
I després del subidon viscut el divendres i el bon rollo que hi havía a l'hotel, va arribar el gran partit de la fase, el més atractiu per a la gent: l'equip local contra els forasters de castelló. Duel de grans aficions ja que desde Betxí va vindre un autobús ple de gent (inclosa l'alcaldessa) per a unir-se als ja allotjats en Benidorm, animant incansablement a l'equip i lluitant contra les més de 600 persones d'Altea o favorables a Altea allí presents. Les 100 persones de Betxí es van fer notar i l'equip va notar eixe alé durant tot el partit.
A ritme de batukada es va iniciar la primera part, que va ser on la UE Betxí deguè finiquitar el partit aconseguint una renta de 7 o 8 gols, però no va ser aixì. Els nostres van fer el millor començament de partit de la temporada, arrasant al rival en el marcador i en defensa. L'Altea ja no sabía que fer per a entrar en el partit i va ser un joguet trencat en mans dels visitants (rentes de fins i tot 5 gols). Però la falta d'encert va fer que reaccionaren i dues pèrdues de baló i 3 contraatacs ben definits pels locals van fer que al descans en el marcador mostrara un 13-12 a favor del Betxí. Sabía a poc però tot i que l'estadi es caía del rebombori de la grada, era un resultat positiu que defensar en la segona part.
El segon temps va mostrar la mateixa tònica que el primer però els locals ja no es deixaven anar, trobaven fàcilment els forats de la defensa i anotaven sense molta complicació. El ritme va continuar alt i el marcador igualat en tot moment, fins que a falta de 12 minuts La UE Betxí va recuperar distancia i va aconseguir una renta de 3 gols. I ací es on vam tirar les nostres possibilitats de guanyar l'encontre i, possiblement, la fase: 2 contraatacs clars, dos llançaments desde 6 metres i 2 errades defensives van fer que l'empat tornara al marcador a falta de 5 minuts frenètics, on la gent ja no sabia ni on ficar-se les mans. Però ja sabeu quin és el final en un partit fora de casa que arriba igualat al final no?? Els àrbits van agranar cap a casa i amb dos decisions completament imparcials (al video es poden observar) van aconseguir que Altea guanyès de dos gols y es proclamara campió matemàtic de la fase.
Cal parlar de la gran desilusió que es va viure allí per la nostra part i que tot es podia veure a les nostres cares...Però tot i això, la experiència adquirida amb aquest partit i la gratitud a l'afició que fins allí es va desplaçar (després de dos hores i mitja de viatge) són enormes.
UE BETXÍ 19 - 19 BM QUART
I finalment, el partit que ho decidia tot, el ser o no ser, com es sol dir en casos com aquest. El partit en el que només ens valia guanyar d'un gol per a entrar a disputar la plaça d'ascens a eliminatories.
Tot es va iniciar amb un cansament totalment lògic a les cames dels jugadors i a la ment, ja que després del dia anterior i el seu partit, el desgast psicològic era enorme. Però es va iniciar i la igualtat va deixar clar com seria el guió del partit.
Tot i açò, el Betxí dominava el partit quasi sempre de 2 o 3 gols de diferencia i permitint-se el luxe de errar llançaments clars, la qual cosa sentenciaria a l'equip al final de l'encontre. La diferència a la mija part era de 2 gols i hi havia la sensació de que allò es podia traure amb comoditat i sense patir molt. Però tot va cambiar, la lluita dels jugadors del Quart, animats per la gradería, va provocar uns quants errors en atac que va aprofitar per a colocar l'empat al marcador (jugant amb porter-jugador veient-se el partit perdut: perdien de 3 gols a falta de 3 minuts). L'equip blau va aconseguir empatar el partit a falta de 6 segons per a la fi del partit i nosaltres, després d'un temps mort per a aclarar la jugada, vam traure un penalty amb el qual s'acabà el temps reglamentari.
L'encarregat de llançar-lo va ser Sean, que ja havía anotat 6 el mateix dia, el qual va estavellar el baló al pal, trensacnt-se les ilusions i el treball de tot un any i tota una fase que de no ser pels errors simples i la inexperiencia de la joventut de l'equip, s'haguera pogut traure amb més éxit.
Com hem nomenat abans, la nota negativa de la fase i en especial, d'aquest enfrontament, va ser l'actitud antideportiva d'un jugador del Quart. Aquest, durant tot el partit, continuament feia comentaris pejoratius als nostres jugadors i finalment va acabar agredint a un dels nostres pivots, provocant-li certes ferides i els consecuents punts al la cara. Seguidament es produguè una invasió de camp per a evitar que la cosa pasara a majors i es poguè finalitzar el partit amb normalitat.
Com a conclusió d'aquesta experiència que hem viscut com a premi d'una gran temporada només ens queda donar les gràcies als nostres col·laboradors, que han ajudat en tot moment a que nosaltres puguerem estar allí defenent el nom de Betxí en un esport com es l'handbol.
Gràcies també a l'afició desplaçada fins allí per a vore els partits!!!
GRÀCIES A TOTS I ARA TOCA GAUDIR DE LA COPA DE LA FEDERACIÓ, US ESPEREM AL PAVELLÓ MUNICIPAL ANIMANT AL NOSTRE EQUIP, S'HO MEREIX!!
Per dalt des de l'esquerra: Carlos Folch, Alfredo Cámara (entrenador), Mauro Almela (president), César Íñiguez, Fernando Gandara, Óscar Camany, Sergi Aicart, Ignacio Sorribas, Jorge de la Rosa, David Gil, Rafa Cervantes (delegat), Joaquim Gumbau (directiu).
Per baix des de l'esquerra: Félix Bertomeu, Jaime Ruiz, Ruben Ruiz, Adrián Rubert, Andres Ramirez, Samuel Nebot, Iván Rodríguez, Alejandro Riscat, Alejandro Moliner, Sean Torres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario